Fonamentació teòrica

El treball col·laboratiu dut a terme entre l’Escola i la Universitat es basa en les següents aportacions teòriques:

  • Contribueix a l’adquisició de competències en el sentit del “saber fer allí” de Philippe Perrenoud (2004).
  • Dóna l’oportunitat “d’aprendre a fer el que no se sap fent-ho”, en la línia que defensa Philippe Meirieu (1996).
  • Reconstrueix la formació docent des de dins, és a dir, aconsegueix que “l’aprenentatge de veritat sigui quelcom personal”, com diu José Contreras (2010).
  • Permet “apropar la Universitat a l’Escola” tal com proposa Miguel Ángel Santos Guerra (2011).
  • Obre processos cooperatius en l’actualització dels docents ja que “possibilita que parlin entre ells de la seva pròpia pràctica i que construeixin una base de coneixement conjunta”, tal com defensa Jhon Elliott (2006).
  • Crea espais híbrids de formació, menys jeràrquics i que afavoreixen l’aprenentatge dels docents, “respectant el coneixement que cadascú aporta”, tal com desenvolupa Kenneth Zeichner (2009).
  • Articula “la formació i el desenvolupament professional”, en opinió de Juan Carlos Tedesco (2011).
  • Permet adquirir les competències o pilars fonamentals en la formació dels docents: “l’amor pel saber i l’amor per ajudar a aprendre”, que diu Ángel Pérez (2011).

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s