El treball col·laboratiu dut a terme entre l’Escola i la Universitat es basa en les següents aportacions teòriques:
- Contribueix a l’adquisició de competències en el sentit del “saber fer allí” de Philippe Perrenoud (2004).
- Dóna l’oportunitat “d’aprendre a fer el que no se sap fent-ho”, en la línia que defensa Philippe Meirieu (1996).
- Reconstrueix la formació docent des de dins, és a dir, aconsegueix que “l’aprenentatge de veritat sigui quelcom personal”, com diu José Contreras (2010).
- Permet “apropar la Universitat a l’Escola” tal com proposa Miguel Ángel Santos Guerra (2011).
- Obre processos cooperatius en l’actualització dels docents ja que “possibilita que parlin entre ells de la seva pròpia pràctica i que construeixin una base de coneixement conjunta”, tal com defensa Jhon Elliott (2006).
- Crea espais híbrids de formació, menys jeràrquics i que afavoreixen l’aprenentatge dels docents, “respectant el coneixement que cadascú aporta”, tal com desenvolupa Kenneth Zeichner (2009).
- Articula “la formació i el desenvolupament professional”, en opinió de Juan Carlos Tedesco (2011).
- Permet adquirir les competències o pilars fonamentals en la formació dels docents: “l’amor pel saber i l’amor per ajudar a aprendre”, que diu Ángel Pérez (2011).
