Philippe Meirieu, és un investigador i escriptor francès, especialitzat en ciències de l’educació i la pedagogia. Ell va ser l’inspirador de les reformes educatives (introducció de mòduls a l’escola secundària, així com IUFM principis de 1990). En l’actualitat és vicepresident de la regió Roine-Alps, responsable de la formació durant tota la vida. Compromès amb el PS i Ecologia a Europa, es descriu a si mateix com un activista i esquerrà. Basat en els escrits dels grans mestres (des Rousseau a Freinet), posa en relleu les tensions inherents a l’educació. Ha contribuït a difondre els principis pedagògics de França de la Nova Educació, i es considera d’acord amb el diari Liberation com “el mestre dels més escoltats als nostres líders”.
Recollim la seva aportació teòrica:
En la seva obra Frankenstein educador (1996:78), parla de formar a practicants reflexius a través d’una pràctica reflexiva i donar l’oportunitat “d’aprendre a fer el que no es sap fer fent-ho”.
Alguna de les seves obres són:
Meirieu, P. (1996). Frankenstein pédagogue. Paris. ESF éditeur.
Meirieu, P. (2007). Es responsabilidad del educador provocar. Revista Cuadernos de Pedagogia, núm. 373, pp. 42-47. [linkar pdf]
Meirieu, P. (2007). El mundo es un juguete. Barcelona. Graó
Meirieu, P. (2004). Referncias para un mundo sin referencias. Barcelona. Graó
Meirieu, P. (2006). Carta a un joven profesor. Porqué enseñar hoy. Barcelona. Graó
